dilluns, de gener 05, 2026

 

Claustre imperfecte

 

Canviar l’escorça, a la manera de l’arbre
 als cops del temps, no ens ix, per natura, pas.
Però haver-se dret, espès o aclarit de fulla,
no per la mercè del temps, sinó perquè enfonda
l’arrel la terra fonda, més alta que el sol sòl,
tot just uns plecs de molècula neutra,
això, és el que vivim i morim a ser i servar-nos tesos
davant la nit del dia, l’ull a l’ull, mirant, obert.




This page is powered by Blogger. Isn't yours?