dimarts, de juliol 26, 2022
Waiting room
La vida és un cabal
continu
que ensopega amb la mort. La mort
l’envolta i n’exhaureix el curs,
li lleva l’aigua, els hòspits
fluents que segregaven gruixos
i declinacions addictes
a ser; gràvid càlid amor de l’altre.
—Viu de la vida, la mort, i n’aspira
si dura? O és una vida estàlvia
defora el gorg humà? Oh i tant, ningú
no en parla amb l’entropia al cent
per cent. Diguem-ho així, el cos és breu;
però el que som, què és? Rialles
de brou d’atzar o síl·labes
d’un verb que hauria de dir encara
el mot darrer? Amics, germà, ai, la meva
amor, no m’ho diran. Llavors als ulls.
que ensopega amb la mort. La mort
l’envolta i n’exhaureix el curs,
li lleva l’aigua, els hòspits
fluents que segregaven gruixos
i declinacions addictes
a ser; gràvid càlid amor de l’altre.
—Viu de la vida, la mort, i n’aspira
si dura? O és una vida estàlvia
defora el gorg humà? Oh i tant, ningú
no en parla amb l’entropia al cent
per cent. Diguem-ho així, el cos és breu;
però el que som, què és? Rialles
de brou d’atzar o síl·labes
d’un verb que hauria de dir encara
el mot darrer? Amics, germà, ai, la meva
amor, no m’ho diran. Llavors als ulls.
dissabte, de juliol 16, 2022
Haikú
Recordes el fred
d'abans?, viure consumant-te.
Pren-me l'escalfor.
d'abans?, viure consumant-te.
Pren-me l'escalfor.
Pro la calor hi era:
potser et devorà la flama.
Clariana al bosc.
dissabte, de juliol 09, 2022
Shubertiana
Trinitat? Dialèctica? No, trio
número 2; alguna cosa d’excés
satura l’ésser i a la fi davalla
en qui, a la fi, no és si no
un sobreeixit embat que en lòbul
de cúpula palpa, potser,
la glòria. —Diguem-ho tot,
l’ésser que n’ha encerclat el nom
(allò que s’anomena, és?),
però si dóna a vida mort,
i no és oxímoron, boirina
a tot estirar (som una gentada a dins),
fóra bogeria obviar-ho,
i és que, i no pas per a res,
en el finit se sustenta i tan sols
el que, la pre-sentida humana infinitud,
ha convingut d’anomenar esperança.
