divendres, d’octubre 20, 2023
Lorca
donde el filósofo es devorado por los chinos y las orugas.
Y algunos niños idiotas han encontrado por la cocinas
pequeñas golondrinas con muletas
que sabían pronunciar la palabra amor."
(FGL, Poeta en Nueva York)
divendres, d’octubre 13, 2023
Rosario Ramos Gómez
La Rosario Ramos és morta. Qui durant els anys emocionants i intensos d'organització i lluites per a la llibertat i els drets dels treballadors i de tothom a Manresa va ser-ne una de les persones més destacadades i més consistents, se n'ha anat prematurament, com ja han fet tants d'altres, el meu germà Emili, els germans Sala, el Lluís, l'altre Lluís, l'Antonio, l'Alfonso, i etcètera, tots ells i elles extraordinaris éssers lliurats als altres i a donar el millor d'elles i d'ells mateixos sense demanar ni esperar mai res a canvi. Aquests són els autèntics herois de la vida i el món, i no tanta altra paròdia famosa i afalagada, sovint per purs interessos espuris. Estic trist, sí, perquè són els millors, els qui marxen més calladament i discreta.
Membre de la JOC (en va arribar a ser la delegada al bisbat de Vic), sense renunciar al que pensava i sentia, ella i un grup consistent al seu voltant van entrar al PSUC i a CCOO després amb la més gran naturalitat. Eren els temps dels comunistes a l'església i cristians al partit (una altra església, potser a Manresa en aquells temps no tant), que deia el Comín. Despatxada de la feina per lluitadora, amb dificultats per trobar-ne després, detinguda, repressaliada en tots els sentits, va mantenir-se sempre dreta i coherent amb el que pensava i sentia, a despit de totes les dificultats. Era una de les persones que jo més apreciava de tota aquella generació, potser la més honesta, confiable i sincera. Com als altres, se'n va sense que hagi pogut o sabut mai expressar-los l'admiració i el respecte que els tenia: els estimava.
Valgui per a ella, per a tots ells, el que vaig escriure en l'esquela del meu germà: sense fer soroll, però deixant molta petja; així vares passar el temps que et fou concedit a la terra.
dissabte, d’octubre 07, 2023
María Zambrano
"Las pirámides de Egipto son espejos de la luz solar, respuesta de la tierra y no interrogación a su dios. Pues el hombre de aquellas culturas no interrogaba a los cielos, les respondía, y desde esa actitud inicial de responder, en lugar de preguntar como en Tales, adquiría conocimiento"
