Atzabeja: de gener 2022

dilluns, de gener 31, 2022

Haikú

Vaig arreu amb tu, tornem als llocs anostrats, brilla el sol d'hivern.

# posted by Manuel Ballester @ de gener 31, 2022 0 comments

dimarts, de gener 25, 2022

Bucologia

Pel costat del velòdrom,
tan tranquil, feia via un porc,
senglar. Tot just
obria l’ull groguenc el fanalet,
banda del bassal noble
blau brut i vell.
Quin sotrac, la salvatgia per l’ínclita
urbs, feta, però i molt, al trànsit de derrotes
i al solc paït.
Repicar?, el 112?
Calia esverar el ferro per un únic
pèl aspre i ullal fer?
I ca.
Més amunt, els cadells
no llops encara
i encara no desperts esperen, què?
Què voldrà dir saber? Sabem
l’altre, aquest jo, aquest tu?
Estar aturat, no esperar res —quin riure
l'haver de ser a la cantonada— és saviesa
de saber o tot just vèrbola?
A dalt, la dida impertorbable llu
com cada jorn, orba
als eixams que al davall s’immolen.

# posted by Manuel Ballester @ de gener 25, 2022 0 comments

dilluns, de gener 17, 2022

Metaground

La vall de Lord
no ha estat mai la Presència,
però hi du. La Presència no és res
del que en diem real; no es palpa, no
es camina ni es beu, no es veu. No es troba
enlloc, i és ben bé el lloc. És una plenitud que se't
desploma a sobre amb la irracional certesa de saber,
d'un sol cop i per sempre, que l'eternitat és, i és, aquesta
coagulació del que eren altres en un sol forc obert a fer-se sang,
i alhora, a redimir-se en déus generadors d'un món de sobte immune,
no al dolor, sinó a l'exhaució balba i a les cendres innòcues d'un incendi perit.
La Presència és el que es reconeix en la mort, transfigurada en plor.

# posted by Manuel Ballester @ de gener 17, 2022 0 comments

dimarts, de gener 11, 2022

Memoràndums

El record és una re-construcció, mediatitzada per tot el que ha vingut després, el que hi ha ara i el que hi va haver abans. Recordo, veus?, la plenitud de les primeres hores, que són anys, esclar, la llibertat sentida, més imaginada i volguda que real, diria el crític pensament de sempre, temperat, per sort o cops de realitat, per l'acceptació de l'evidència i l'experiència que allò que es creu, es crea. La raó és prou complexa per dur-nos per indrets ben desraonats: és influenciable, contaminada d'origen, susceptible de lliurar-se a racionalitzacions planes per sota de l'exoticitat verbal, potencialment bastidora de xarxes conceptuals retentives més que no pas d'obertura a ser, sense que ser impliqui la realització de cap veritable essència humana, sinó la possibilitat solament de saber que alguna cosa és perquè et toca. I a despit de tot, som i no podem deixar de ser éssers racionals també; ni volem, ni vull.

Et recordo ara com et vull recordar, preciosa, generosa, oberta al món i als altres, consumant, com deies, la vida, no consumint-la. I ets, mentre em duri el món, perquè el teu no-ser em toca.

# posted by Manuel Ballester @ de gener 11, 2022 0 comments

divendres, de gener 07, 2022

Quan em trobi la mort

Quan em trobi la mort,

sisplau, poseu-me, de Mompou,

la Música callada.

# posted by Manuel Ballester @ de gener 07, 2022 0 comments

dissabte, de gener 01, 2022

Barboterratges

La gravetat no és la mateixa
en un asteroide que en aquest bell,
diríeu, des de lluny, planeta
blau, on l’aigua fertilitza la vida
i nosaltres la’n desnonem. Ja es veu
que el plom que tiba avall varia
amb el volum del meteor.

Per als qui són esclaus de l’òrbita
i a la llum dats, com se sol dir,
sembla que hi ha, també, llastos de pes divers
que, des dels embarbussaments i els fronts
tendres, els claven o els desclaven
de cups inexpugnables a la dolor ensolada:
l’ombra d’un genitiu o d’un carnatge,
real perquè el que es creu es crea,
estaca un feu i el jutja. Volar, llavors,
vol dir tan sols ser el forc de cossos celestes
sense estrella, transparències íntimes,
però opaques, d’un pseudofolc judaïtzant

destinat a l’errància i a l’aguait.

# posted by Manuel Ballester @ de gener 01, 2022 0 comments

Atzabeja