dimarts, de gener 11, 2022
Memoràndums
El record és una re-construcció, mediatitzada per tot el que ha vingut després, el que hi ha ara i el que hi va haver abans. Recordo, veus?, la plenitud de les primeres hores, que són anys, esclar, la llibertat sentida, més imaginada i volguda que real, diria el crític pensament de sempre, temperat, per sort o cops de realitat, per l'acceptació de l'evidència i l'experiència que allò que es creu, es crea. La raó és prou complexa per dur-nos per indrets ben desraonats: és influenciable, contaminada d'origen, susceptible de lliurar-se a racionalitzacions planes per sota de l'exoticitat verbal, potencialment bastidora de xarxes conceptuals retentives més que no pas d'obertura a ser, sense que ser impliqui la realització de cap veritable essència humana, sinó la possibilitat solament de saber que alguna cosa és perquè et toca. I a despit de tot, som i no podem deixar de ser éssers racionals també; ni volem, ni vull.
Et recordo ara com et vull recordar, preciosa, generosa, oberta al món i als altres, consumant, com deies, la vida, no consumint-la. I ets, mentre em duri el món, perquè el teu no-ser em toca.
# posted by Manuel Ballester @ de gener 11, 2022 
