dissabte, de juny 20, 2026
Nota a peu de pàgina
Remolins. De cop sobte, tot canvia, el fullam s’escampa, les coses tomben, s’afona algun teulat, nous orbes remunten pels ulls, volen. Ja són uns altres els noms. Qui sobreviuria arrapat sempre al torb? Impossible de duplicar els batecs cada minut. Són els mínims, els més petits dels éssers que senten i ho saben, els qui prenyen i fan néixer i créixer amb polsos i sang i merda el miracle que enlluerna de matí a matí. Diminuts universos amb data de caducitat. Deixen lloc, i alguns, solc al lloc. Qui sap si un temps no temps, un no dia. Noms, pletes de sentir. Veure-hi i ferir-se.
dimecres, de juny 10, 2026
Dijous gras
Abraça’t. No és, mai. Ni en
el temps en què hi havia encara
sense separar les aigües. Pluja
a cor què vols, I què volia, el cor? Ànsia
desaforada d’ànsies. I l’ull mira.
I plou. Però, d’aigua neta. I el cos
s’avora, ansa, mà, i nuus i ombres passen,
despulls, temples a erol. Si fos drecera,
t’obriries en canal amb el més gros dels ganivets,
porc o vedell, badat a la ventada
que haurà de retornar-te al foc de llar.
el temps en què hi havia encara
sense separar les aigües. Pluja
a cor què vols, I què volia, el cor? Ànsia
desaforada d’ànsies. I l’ull mira.
I plou. Però, d’aigua neta. I el cos
s’avora, ansa, mà, i nuus i ombres passen,
despulls, temples a erol. Si fos drecera,
t’obriries en canal amb el més gros dels ganivets,
porc o vedell, badat a la ventada
que haurà de retornar-te al foc de llar.
