divendres, de maig 03, 2024
Leví
Depassa, veure-hi, l’horitzó visible,
només el que és possible és per als ulls.
Què són aquestes ones?,
turons; i aquell quasi sòlid gris fosc?,
mar, li diuen; i ves, l’òbol de sempre, un astre,
sol, lúbric. Veus?, això és el que, eixits,
ja hi era ―però ara, tanta vida i mort en terra,
en mar, qui migra, els marges, l’infant
orfe, les dones massacrades i les que, encara,
no. Veure-hi és anar, de la llum
que encega, al món, on cada ésser
és una única, nova, extraordinària gemma
que ens mira i diu: on eres tu?, on ets?
# posted by Manuel Ballester @ de maig 03, 2024 
