Thursday, January 13, 2005

 

Brocadant-nos

No gaires paraules avui, la vida engrapa pel coll de la camisa i du al llatzeret, on totes les pústules són públiques i desemboçades i no donen descans. És fàcil el judici o el pas a l'acte ràpids del qui no hi cou, però el sí i el no de debò, reals, diguem-ho així, poden ser rugits feréstecs i conduir a la devoració de l'altre o a l'inaniment. I el del fons de tot murmura: vigila, agafa't fort, espera, ulla-ho bé tot, aguanta, el ventre és bo... Ho murmura, però el mormol és maçada de cap de fibló. Esperarem, vigilarem, aguantarem, perquè no ens rebenti la ira.

... ... ...

I a despit de tot, la vida és aquí, a l'abast, amb les sabates blanques de festejar, anhelant-nos.

Qui sigui de criança límpida, que alci la mà.




Comments: Post a Comment

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?