Saturday, January 01, 2005

 

Cristal·lí

Ja hi som, 2005. Què hi ha de nou? Una dia esplèndid. El tell de la metàfora: pujant-lo i baixant-lo la vida és. Amb massa mediació però: corc que no para. L'hivern, acabat d'estrenar, pur i lluent. Es poden cometre pecats a l'hivern? Baula només, la cadena en té quatre, una vida sencera. Kim-ki-duk. Una bellíssima pel·lícula, tot transparència, simbòliques obertures a l'exterior i als altres que retornen sempre sobre un mateix. L'aigua, el ventre de la vida. Res no tenim si res no perdem. La trobada és un re-trobament. La pèrdua, també. L'ésser s'afirma sobre la negació. Cony, Hegel no és pas tan lluny.

El món dorm, la nit ha estat llarga i curta, si la mesuren les busques. Un mot per a la llargària dels mesos que han de venir: atzeituní, Cau de llunes, de la Marçal, segurament el seu millor llibre, amb diferència. Freud em mira del seu brou estant, i deu pensar: quan dius cau què coi t'imagines? Però s'erra, el meu cau el que cantava el Boix quan era en vida, i no vivia, el cau.

Lletres que vénen i se'n van, estintolades sobre la boira. De què parlàvem, de desig?

Amb la por de morir tot sol en el carrer. Tu sabies, Rosselló.

Dilluns haig de recollir el Tàpies, que no me'n descuidi. I la poesia de presó.




Comments: Post a Comment

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?