Atzabeja

En suspens.
Gola envitricollada.
Rengleres mudes.
Penombra.
Com sempre, glaç a les mans.
On dormen
les drisses d'ahir?
On alcen
ara mateix bandera?
El temps és roig.
El temps és un vell republicà
sotmès a llei de fugues.
El temps és dona i plena
però difícil saber de què, sabent
què difícil són el ple i el dona.
El temps és les quatre, les cinc, les sis
i deu minuts, i
no cal obrir finestrals:
el pols de la llum és ja tan feble
que sorprèn encara el ròdol groc.
Gavines. Però,
i és ben estrany, ni un còrvid als ràfecs.
Què estrany l'ull, l'home, aquest.