Atzabeja

Em rellegeixo després de tant de temps i gairebé no em reconec: aquest sóc jo?, o, aquest era jo?

I em sorprenc del que deia, del com, del de l'on sorgia, sorgeix, tot plegat.

Però, no és el canvi allò connatural al món i, sobretot, a l'ésser humà, que es féu humà justament en canviar la seva continuïtat amb el món natural i constituir-se en canvi emergent més i més humanitzat com més "separat" de la natura és? Una ruptura. I vegeu-hi platonisme en això si voleu, però del tot sublunar.

Seguim.

Si el nivell global de la literatura en català (que no catalana) fos el de la poesia, seria una torre visible des de força distància en l'skyline literari nord-occidental. Però no ho és. El nivell de la nostra narrativa és tristament baix, cristal·linament baix. La literatura dels "famosos" (que és del que més es ven)..., com deia aquell, corramos un tupido velo. L'assaig amb cara i ulls no sobreix però és digne. Per sort, algunes editorials, petites en volum però grans en nombre i qualitat, ens porten en un esforç extraordinari i valuós tota una riquesa de traduccions i produccions pròpies que és la millor notícia nascuda a llum en molt temps. Que duri.

Ho confesso, tinc e.book, i l'aprofito. En anglès, clar. Ha de desaparèixer el paper? No! És cosa mítica, irrenunciable i per a una llarga llista de temes, quyasi imprescindible (allò de posar-hi notes, subratllar, recular i avançar...). Però l'altre serà cada cop més present, per preu, per accessibilitat, per logística... No he deixat dit que l'essència (?) d'allò humà i, doncs, els seus productes, és el canvi? Canviem. Canvien. Canviarem.

Compte als nous valors en poesia que van sortint, per exemple, la Maria Cabrera, gironina callada que sona i ressona a dins. Llegiu-la.

Un haiqú propi per acabar.

Mireu endavant.