Saturday, May 28, 2011

 

Again (say not to the lack of hope)

Em rellegeixo després de tant de temps i gairebé no em reconec: aquest sóc jo?, o, aquest era jo?

I em sorprenc del que deia, del com, del de l'on sorgia, sorgeix, tot plegat.

Però, no és el canvi allò connatural al món i, sobretot, a l'ésser humà, que es féu humà justament en canviar la seva continuïtat amb el món natural i constituir-se en canvi emergent més i més humanitzat com més "separat" de la natura és? Una ruptura. I vegeu-hi platonisme en això si voleu, però del tot sublunar.

Canvis. Parlava de sobiranisme. Concepte ambigu que caldria rebutjar del tot. Ara, la meva evolució m'ha dut a una posició que, després de la sentència sobre l'Estatut, només puc qualificar d'independentista. No hi ha remei. No hi ha a Espanya voluntat federalista de cap mena ni en la dreta ni en l'esquerra. Sinó tan sols el sentiment, arrelat de generacions i generacions (ultra els interessos polítics i econòmics), d'una unitat que té solament sentit com a unitat espanyola en positiu o en negatiu. Ja no diguem a l'hora de parlar de confederació o separació i nova relació sobre noves bases. Independència, doncs. D'esquerra (vulgui dir el que vulgui dir) sempre.

Esclar, no ens enganyem (i que no ens enganyin) va per llarg. Qualsevol ingenuïtat en aquest sentit fóra perillosa, per decebedora i, doncs, desmobilitzadora.

Seguim.

Si el nivell global de la literatura en català (que no catalana) fos el de la poesia, seria una torre visible des de força distància en l'skyline literari nord-occidental. Però no ho és. El nivell de la nostra narrativa és tristament baix, cristal·linament baix. La literatura dels "famosos" (que és del que més es ven)..., com deia aquell, corramos un tupido velo. L'assaig amb cara i ulls gairebé inexistent. Per sort, algunes editorials, petites en volum però grans en nombre i qualitat, de Barcelona i de fora, ens porten en un esforç extraordinari i valuós tota una riquesa de traduccions i produccions pròpies, en especial poesia, que és la millor notícia nascuda a llum en molt temps. Que duri.

Ho confesso, jo tinc e.book, i l'aprofito. En anglès, clar. Ha de desaparèixer el paper? No! És cosa mítica, irrenunciable. Però l'altre serà cada cop més present, per preu, per ecologia, per accessibilitat, per logística... No he deixat dit que l'essència d'allò humà i, doncs, els seus productes, és el canvi? Canviem. Canvien. Canviarem.

Compte als nous valors en poesia que van sortint, per exemple, la Maria Cabrera, gironina callada que sona i ressona a dins. Llegiu-la.

Un haiqú propi per acabar.

No oblidis d'on vens.
Prò, d'on venim? On anem?
Són tan clars els dies!

Mireu endavant.










Comments: Post a Comment

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?