divendres, de febrer 18, 2022
Addenda
L'aire és ajagut, diríeu que
el temps és aturat o que la vida
surt de sobte d'ella mateixa i cau
impietosa de veure's i sentir-se respir
a pulmó ple, i que s'ajau, pura
o exhausta recança de ser.
Però, què dic? Què és això que diu
aquest que em parla, el despropòsit
del cenobita que s'exclama i sento
només jo? Badoc boqueig, qui sap si,
al capadavall, parlar, perquè m'entenguin
els altres, no parlo. Ssss. Potser el cos,
que sigui el qui es regiri i planyi o canti
les caramelles. Esclar que, primer
caldria saber si hi ha espai,
des del buit que es descolga,
per a una airada que depuri la pell
i la mantingui viva, com viva fou la que
cap aire no avivarà més: la cendra no és floc
que es torni a inflamar i s'envoli.
Veieu? Dic i no dic, per fer-me entendre.
# posted by Manuel Ballester @ de febrer 18, 2022 
