dissabte, de febrer 05, 2022
Aneuclídia
En aquest pont bascula el peu, la mà,
sembla que hi falti aire, és tan vell.
Hi ha qui és a la vida, o hi passa, i no
aprèn mai que, de ser, som els nascuts
de separar-nos. Passa que un es trenca
ell mateix i que en fer-ho, mor. I sí,
són tantes les morts com vides reneixen,
però costa veure la trena en el que es trenca.
Som supervivents necessaris dels naufragis
dels nostres propis ser. Jo ho he vist
i en dono fe, ara que ella no hi és i m'obro
a l'encaix del galze etern que m'envia.
# posted by Manuel Ballester @ de febrer 05, 2022 
