dijous, de febrer 03, 2022
Paulínies
Pujo a la Conreria,
m'arribo a la Cartoixa,
pedra que parla, aquí
va plaure a déu, diríeu,
no el prec, no la demanda, prenya
de mercadeig, sinó, m'avé de creure,
el rebuig que el claustre respira
de l'argúcia inseminada
en els hereus de Pere organitzats.
Quin dia. Ella és amb mi,
i amb mi torna pacíficament a la casa
que no ha desocupada mai i que no té carrer
ni adreça i que no mor amb la mort.
# posted by Manuel Ballester @ de febrer 03, 2022 
