dijous, de juny 23, 2022
Entrevies
Què és morir? Som,
ara,
aquí,
som
una respiració immensa
d’escumes ínfimes, blancors
alçant-se un no-res (temps) i re-
tornant a l’úter no-finit del que roman,
l’aquí i l’ara, el demà, l’ahir,
que tot és nou tothora
i es fa i refà alvèol de pulmó etern.
Però
el subsol, aquesta nit,
no respirava bé, el cos o la carn
diríeu, si no fos el jo, que és carn i cos,
el qui de cert se’n sent.
Què és morir?
Re-fondre’s,
esquitx, damunt un roc o per la sorra,
orfenar-se de l’oceà nodriu, un
perir despullat de blancs i d’alès?
Ser un subproducte sol, commensurable?
Never more, never more,
sentia sense entendre, o sí, —no són
ningú? “No se sap res”. Quina mentida:
sabem, provisionalment sabem,
que els qui han set i seran
ens som part, i que no som un no-res,
sinó el tot infinit que anomenem nosaltres
(i és, si és, la substància del que és).
ara,
aquí,
som
una respiració immensa
d’escumes ínfimes, blancors
alçant-se un no-res (temps) i re-
tornant a l’úter no-finit del que roman,
l’aquí i l’ara, el demà, l’ahir,
que tot és nou tothora
i es fa i refà alvèol de pulmó etern.
Però
el subsol, aquesta nit,
no respirava bé, el cos o la carn
diríeu, si no fos el jo, que és carn i cos,
el qui de cert se’n sent.
Què és morir?
Re-fondre’s,
esquitx, damunt un roc o per la sorra,
orfenar-se de l’oceà nodriu, un
perir despullat de blancs i d’alès?
Ser un subproducte sol, commensurable?
Never more, never more,
sentia sense entendre, o sí, —no són
ningú? “No se sap res”. Quina mentida:
sabem, provisionalment sabem,
que els qui han set i seran
ens som part, i que no som un no-res,
sinó el tot infinit que anomenem nosaltres
(i és, si és, la substància del que és).
# posted by Manuel Ballester @ de juny 23, 2022 
