dijous, de juny 02, 2022
Serendipity
Quan ja no eres tu per a tu, no pas
per a mi en mi, vaig deixar que el sol
fos sudari al cos fred, la finestra
oberta a la claror. Què és ser? Veure-hi,
riure, bategar, sentir, fer? O oir
per a mi en mi, vaig deixar que el sol
fos sudari al cos fred, la finestra
oberta a la claror. Què és ser? Veure-hi,
riure, bategar, sentir, fer? O oir
la veu, muda, dient: ningú
no és; gira una mica el cap per re-
trobar-ho. Què? El que ja hi era? Escolta.
—Penso o et parlo?— Som perles al riu,
hi creixen arrelats; esperen? Tot el misteri
és viu. Aturar-s’hi vol dir trobar?
Eres, ahir; jo no seré demà. L’ara es fon,
inatrapable, fum. —Pregunta: som
Ja no ets ni seràs ni cerques. Crec
que vas trobar, amb dubtes. El dubte salva.
Tant com l’alba o l’amor. Quin sol
no escalfa? Tindré la finestra oberta.
no és; gira una mica el cap per re-
trobar-ho. Què? El que ja hi era? Escolta.
—Penso o et parlo?— Som perles al riu,
hi creixen arrelats; esperen? Tot el misteri
és viu. Aturar-s’hi vol dir trobar?
Eres, ahir; jo no seré demà. L’ara es fon,
inatrapable, fum. —Pregunta: som
Ja no ets ni seràs ni cerques. Crec
que vas trobar, amb dubtes. El dubte salva.
Tant com l’alba o l’amor. Quin sol
no escalfa? Tindré la finestra oberta.
# posted by Manuel Ballester @ de juny 02, 2022 
