dissabte, de juliol 09, 2022

 

Shubertiana




Trinitat? Dialèctica? No, trio
número 2; alguna cosa d’excés
satura l’ésser i a la fi davalla
en qui, a la fi, no és si no
un sobreeixit embat que en lòbul
de cúpula palpa, potser,
la glòria. Diguem-ho tot,
no toca mare, no troba infinit
l’ésser que n’ha encerclat el nom
(allò que s’anomena, és?),
però si dóna a vida mort,
i no és oxímoron, boirina
a tot estirar (som una gentada a dins),
fóra bogeria obviar-ho,
i és que, i no pas per a res,
en el finit se sustenta i tan sols
el que, la pre-sentida humana infinitud,
ha convingut d’anomenar esperança.

 


Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?