dimarts, de juliol 26, 2022
Waiting room
La vida és un cabal
continu
que ensopega amb la mort. La mort
l’envolta i n’exhaureix el curs,
li lleva l’aigua, els hòspits
fluents que segregaven gruixos
i declinacions addictes
a ser; gràvid càlid amor de l’altre.
—Viu de la vida, la mort, i n’aspira
si dura? O és una vida estàlvia
defora el gorg humà? Oh i tant, ningú
no en parla amb l’entropia al cent
per cent. Diguem-ho així, el cos és breu;
però el que som, què és? Rialles
de brou d’atzar o síl·labes
d’un verb que hauria de dir encara
el mot darrer? Amics, germà, ai, la meva
amor, no m’ho diran. Llavors als ulls.
que ensopega amb la mort. La mort
l’envolta i n’exhaureix el curs,
li lleva l’aigua, els hòspits
fluents que segregaven gruixos
i declinacions addictes
a ser; gràvid càlid amor de l’altre.
—Viu de la vida, la mort, i n’aspira
si dura? O és una vida estàlvia
defora el gorg humà? Oh i tant, ningú
no en parla amb l’entropia al cent
per cent. Diguem-ho així, el cos és breu;
però el que som, què és? Rialles
de brou d’atzar o síl·labes
d’un verb que hauria de dir encara
el mot darrer? Amics, germà, ai, la meva
amor, no m’ho diran. Llavors als ulls.
# posted by Manuel Ballester @ de juliol 26, 2022 
