dilluns, d’agost 29, 2022
Escathon
Hi ha noms impronunciables, que
ni s’han de dir, posem YWHW, ho dic
i es veu que no dic res, veieu, si no,
l’afrau que l’extravia de tanta claredat vocal
que escup la boca. La llengua
ens obre a l’hospitalitat i al món,
ens el diem —els infidels no hi creuen
atzabeges roges s’encendren, moren
orbes despulls de carn.
No diré, doncs, el nom que és, si és,
d’una altra cosa, del que, supòsit,
sobreïx l’aquí, el què on fermenta l'ésser
llençat a viure, entre dolor i amor,
obra, desengany i concòrdia, a la mort
que tot, diuen, enjudicia, sense,
potser, decidir res (o sí?)
—la mort no parla i, doncs, és part, no jutge.
on eres, hi ha ara una incògnita
—si et dic el nom, reneixes un cop i un cop més,
ni s’han de dir, posem YWHW, ho dic
i es veu que no dic res, veieu, si no,
l’afrau que l’extravia de tanta claredat vocal
que escup la boca. La llengua
ens obre a l’hospitalitat i al món,
ens el diem —els infidels no hi creuen
atzabeges roges s’encendren, moren
orbes despulls de carn.
No diré, doncs, el nom que és, si és,
d’una altra cosa, del que, supòsit,
sobreïx l’aquí, el què on fermenta l'ésser
llençat a viure, entre dolor i amor,
obra, desengany i concòrdia, a la mort
que tot, diuen, enjudicia, sense,
potser, decidir res (o sí?)
—la mort no parla i, doncs, és part, no jutge.
on eres, hi ha ara una incògnita
—si et dic el nom, reneixes un cop i un cop més,
fulcre del meu respir, que és el d’un cànid.
Quant denodit arrossego, dèbits, esclats,
bales de plom que es busquen;
ho veus?, ho sents?, el que és, és cec, i sord?
Sóc Job, qui sap si el que no és, ha de deixar de ser-ho.
Quant denodit arrossego, dèbits, esclats,
bales de plom que es busquen;
ho veus?, ho sents?, el que és, és cec, i sord?
Sóc Job, qui sap si el que no és, ha de deixar de ser-ho.
# posted by Manuel Ballester @ d’agost 29, 2022 
