divendres, d’agost 19, 2022

 

Hope



 
Els rius són embassats,
l’aire és un fet banal a les grans aspes,
al bosc hi aguaita, fer, el foc:
àngels del vint-i-nou s’aplomen, satanassos
d’un sòl fecund, o, eren àtoms
rescabalant-se? Diuen que hi ha un buit
al cor d’una hora encesa; en fórem,
i ens fórem, hostes no sobra la sal.
Res del que es mou amb límit eixugaria
un toll: ens n’enriuríem molt,
d’una existència aliena a la recerca
inacabable de sentit, o entristiríem. Compte,
no és pas del desesper la força. ¿Qui
no neix al dret legítim d‘esperar,
de veure estès davant dels ulls el fil que lliga
als pares dels seus pares amb els fills
dels seus fills, de dir que sí al sense límit
que el sosté? És aquest do,
que em regalares i perdura, polar i gràvid. 




Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?