dijous, d’octubre 20, 2022
Analícia existencial
S’obren els dies, passen i es clouen, no
són, diuen, mai iguals. Un dia
què és? El sol s’enlaira esventrat de claror
i el fon la nit, retorn etern del que era.
Hem caminat, no hem reconegut
fronteres ni si hi són —potser no sempre
per saber on érem, que érem, ni en cada hora
ens hem lliurat, hostatges, al que de dins
devé, si no de fora—, però, orfes,
que ens crea, des de la nostra engruna alçada,
hem maldat pel durable del moment,
si hi fos —i ho fóra una àudia caiguda
i clarianes, invisibles a l’ull que es negui
al que no es veu—. Vivim
el compte fet, potser els dies no són,
sinó un camí per al regrés des de l’espuri
càvic borboll del món, pedrís
on el ser s’escarrassa dins el fermall de l’ésser.
són, diuen, mai iguals. Un dia
què és? El sol s’enlaira esventrat de claror
i el fon la nit, retorn etern del que era.
Hem caminat, no hem reconegut
fronteres ni si hi són —potser no sempre
per saber on érem, que érem, ni en cada hora
ens hem lliurat, hostatges, al que de dins
devé, si no de fora—, però, orfes,
que ens crea, des de la nostra engruna alçada,
hem maldat pel durable del moment,
si hi fos —i ho fóra una àudia caiguda
i clarianes, invisibles a l’ull que es negui
al que no es veu—. Vivim
el compte fet, potser els dies no són,
sinó un camí per al regrés des de l’espuri
càvic borboll del món, pedrís
on el ser s’escarrassa dins el fermall de l’ésser.
# posted by Manuel Ballester @ d’octubre 20, 2022 
