dilluns, d’octubre 03, 2022

 

Dubtalitats

 

Naixem, creixem, i, un cop
reproduïts, morim. Vivim? Què fóra
viure, enllà de biologies dient
en la seva llengua als seus? Les parles
són moltes la que salva al dar,  
no sols ens parla, multiplica, indaga
coses com d’on venim o on anem,
què som o hi fem aquí, però, per sobre
de tot, què hi hauríem de fer. Tenim
consciència, i carn i pell, que ens enraonen
calms o amb desesper, amb gemec
si el dolor, i saben, saben,
que cada passa en terra és provisional,
vetlla la mort, però són elles
l’arrel d’on el nosaltres treu tu, jo,
tots els qui estimen: qui és, si no és objecte
i subjecte de desig?, tens, reblert,
el dubte que mai no haurem de resoldre,
el que és, des del ser-nos, inquietud,
que vol i cerca en el que dura.
De durar es diu: els meus em duen/com els duc jo.




Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?