dimecres, de novembre 16, 2022
Em-boca-dura
Hem caminat. Hem calçat rocs,
travessat aigües, com n’és, de poètic,
dir-ho, i era tot bo,
ens hi hem trobats
jos, tus, plens, junts, no gaire
emmurallats, l’instant del tot admès,
talment la presència breu que s’adjudica
al límit dolç que som.
Però
també hem pogut, potser sense saber-ho,
encaminar-nos fora el nostre enclòs,
per veure de deixar, amb la torpesa pròpia
de qui tan poc en sap, llavors
dins de l’erm dels devastats ordres
del món, on tots els plors, i mira que n’hi han,
tenen la capacitat de canvi que tindrien,
si hi fossin, els d’un gos.
Sí que no és clar
que n’hi hagi prou: el foc del ble que se’ns inflama,
sovint vacil·la i cau, hi caldrien les dents?
Entenguem-nos, som tous, éssers
revestits de cendra tant com d’aurora, i doncs,
omniscients recòndits enllà, misèria
de cap mena hi hauria que fóssim gota del riu que és
o fóssim el riu tot, sense saber-ho.
Camina,
tota la pols compta, t’alça a còpia d’acumular-la als peus.
travessat aigües, com n’és, de poètic,
dir-ho, i era tot bo,
ens hi hem trobats
jos, tus, plens, junts, no gaire
emmurallats, l’instant del tot admès,
talment la presència breu que s’adjudica
al límit dolç que som.
Però
també hem pogut, potser sense saber-ho,
encaminar-nos fora el nostre enclòs,
per veure de deixar, amb la torpesa pròpia
de qui tan poc en sap, llavors
dins de l’erm dels devastats ordres
del món, on tots els plors, i mira que n’hi han,
tenen la capacitat de canvi que tindrien,
si hi fossin, els d’un gos.
Sí que no és clar
que n’hi hagi prou: el foc del ble que se’ns inflama,
sovint vacil·la i cau, hi caldrien les dents?
Entenguem-nos, som tous, éssers
revestits de cendra tant com d’aurora, i doncs,
omniscients recòndits enllà, misèria
de cap mena hi hauria que fóssim gota del riu que és
o fóssim el riu tot, sense saber-ho.
Camina,
tota la pols compta, t’alça a còpia d’acumular-la als peus.
# posted by Manuel Ballester @ de novembre 16, 2022 
