dissabte, de novembre 05, 2022
In-ferits
“Ara vull estar sol”. Res no es treu a l’amor,
que no sempre és aquest l’altre que ens denota
i s’hi és encara a temps, el temps dient,
potser, la darrere paraula, l’una,
de cos desencarnat atribuït a ser d’avui, rere la fi.
Per la finestra closa entra la claror sola,
el soroll molt en plètora de foses, un folc golós,
desficaci dat a xuclar allò que del sentir-se
és: la trobada, el reconeixement,
el tram obert per habitar-lo i ser-s’hi.
Però som nats, venim entre dolor i gemecs,
ens cremen els pulmons les aires:
atiats al silenci inquietant de qui res diu
(o era què?), cridem també, o bé, a la callada única
veu que ens creix, dubtosament, hi diem sí
—no ens és possible més, si no volem agenollar-nos,
que no sempre és aquest l’altre que ens denota
i s’hi és encara a temps, el temps dient,
potser, la darrere paraula, l’una,
de cos desencarnat atribuït a ser d’avui, rere la fi.
Per la finestra closa entra la claror sola,
el soroll molt en plètora de foses, un folc golós,
desficaci dat a xuclar allò que del sentir-se
és: la trobada, el reconeixement,
el tram obert per habitar-lo i ser-s’hi.
Però som nats, venim entre dolor i gemecs,
ens cremen els pulmons les aires:
atiats al silenci inquietant de qui res diu
(o era què?), cridem també, o bé, a la callada única
veu que ens creix, dubtosament, hi diem sí
—no ens és possible més, si no volem agenollar-nos,
# posted by Manuel Ballester @ de novembre 05, 2022 
