dilluns, de desembre 19, 2022
Herodiada
Un aire que d’enlloc no entra, en surt,
no pas un grop, un vent d’agulla, gèlid,
una pua finíssima, tant com
persistent, que de poc a poc recorre
els vastos espais buits de dins
la carn, de l’os, el cos on es genera
en hipotètic mot la veritat
l’esquena tendra i vivim amb el clot
de la boca clos i el llavi perenne
de l’amor recosit a estones, d’altres balder,
a penes de color bastant a veure’l.
Si fos una safata, hi tremolarien uns ulls.
no pas un grop, un vent d’agulla, gèlid,
una pua finíssima, tant com
persistent, que de poc a poc recorre
els vastos espais buits de dins
la carn, de l’os, el cos on es genera
en hipotètic mot la veritat
l’esquena tendra i vivim amb el clot
de la boca clos i el llavi perenne
de l’amor recosit a estones, d’altres balder,
a penes de color bastant a veure’l.
Si fos una safata, hi tremolarien uns ulls.
# posted by Manuel Ballester @ de desembre 19, 2022 
