dimarts, de desembre 27, 2022
On the road
Algú, a la carretera, fent camí;
potser, entre la broma, si hi pensa,
sàpiga d’on ve, o s’ho cregui, un lloc,
una pàtria, arrels amb la textura de la reixa,
una mare o, més aviat, un no-pare,
la clau de volta que clou o desencega
l’òpal d’un roc --no és pas
que se n’il·lumini la imatge entre la boira,
un tret al pit, o el recer de la por
que encadena. El camí dobla, es dobla, trifurca,
es multiplica en xarxa, ben a prop
del laberint, ningú que guiï, cap àngel sàvia
per compartir-hi cos i veu; on va
el qui camina? Són tan curts els dies;
de pressa, l’àncora del cos
demana d’adormir-se, no rumiar-se,
sentir-hi poc, si no fos que fos l’atzarosa pau,
paraula forta. Mai com ara no havia
estat tan sol, què és que havia preguntat?,
què hi farien les respostes?, com ara,
ser si no ets tu, sentir el pols tan poc ferm,
però, sembla, realment existent, que et resguarda
en el si de l’altre, diguem: l’amor,
que et lliga i et deslliga, que no es ventura
de cap economia de mercat, l’amor que dóna, i prou.
No és pas volva de plata, hivern. La meravella
és en els murs fesos de Jericó. No
corre, córrer, la glòria del món és dar-se.
# posted by Manuel Ballester @ de desembre 27, 2022 
