diumenge, de gener 15, 2023

 

Theorema

 

Els dies són curts, fruit es veu
del llast i les lleis gràvides que senyoregen
els inquantificables buits astrals,
no nats de voler lliure, diuen,
sinó d’un ensoladíssim brou extraordinàriament
dens, de sempre o de sobte, són
metafísiques a triar. El mite no reposa
ni en un segle tant desproveït
de dubte com el nostre, i caldria potser considerar-lo,
atès el pòsit de mil·lennis de rumiar i sentir
sota, dedins, davant la pensa,
necessari possible per a aquells qui,
quasi bé sense ser-hi, en brossa, són, però, el que s’inflama
en veure-hi un sentit, batec del que és al fons i l’és
o creació del que es crea al creure-hi,
al capdavall, res no sabem per de tot ni de cert
que no sigui besllum d’aurora entre tenebres.
Els dies són curts, sí, però les veus
que s’han perdut ja de mai més perduren
ho sé perquè ho sap la carn fonda que no s’enganya mai
en els espais per habitar defora
el forc del temps, on se sutura del desfalc,
cada cor, d`haver estat sabent i dessabent-se, amant-se
i desamant-se, amat i desamat, en el soli finit. 




Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?