divendres, de gener 27, 2023
Verbeig joànic
Potser no he dit encara adeu, així,
del tot, potser tremola el dir, en veu alta,
no fos que es pongués res que fos
una certesa: en el principi
fou el verb, o bé era el vers?, serà
que, més que crear el creure,
crea el dir, sobretot si dic al clos
de dir-se, on l’altre del dir és jo sentint-se
interpel·lat i interpel·lant. Quin buit!,
si aquest adeu tan sense còrpora no és torna
a la vall del desassossec —no tenir fe
prima, en què la parla es pon
en forma d’ésser, i això, si ens ho diguéssim,
i dir-s’ho és obrir-se enllà, potser
l’adeu que ara és sols nafra devindria
solc de retorn, i esperança que atenua la mort.
del tot, potser tremola el dir, en veu alta,
no fos que es pongués res que fos
una certesa: en el principi
fou el verb, o bé era el vers?, serà
que, més que crear el creure,
crea el dir, sobretot si dic al clos
de dir-se, on l’altre del dir és jo sentint-se
interpel·lat i interpel·lant. Quin buit!,
si aquest adeu tan sense còrpora no és torna
a la vall del desassossec —no tenir fe
prima, en què la parla es pon
en forma d’ésser, i això, si ens ho diguéssim,
i dir-s’ho és obrir-se enllà, potser
l’adeu que ara és sols nafra devindria
solc de retorn, i esperança que atenua la mort.
# posted by Manuel Ballester @ de gener 27, 2023 
