dissabte, de febrer 11, 2023
Quiquecalla
De camí pels turons, en diuen
serralada, ai, l’altre que ho estrafé,
de cal i guix, llunyania imponent que endú
la pols de l’ésser, quin, i quina,
on s’acaben les coses i comença el real
el dubte enjova la claredat de l’hora,
és blau. Tremola la presència de la mort,
la fulla a l’arbre, els noms despresos
del cos: per què, si hi ha aire per a tothom?
El res tern del silenci anabolitza l’ombra.
serralada, ai, l’altre que ho estrafé,
de cal i guix, llunyania imponent que endú
la pols de l’ésser, quin, i quina,
on s’acaben les coses i comença el real
el dubte enjova la claredat de l’hora,
és blau. Tremola la presència de la mort,
la fulla a l’arbre, els noms despresos
del cos: per què, si hi ha aire per a tothom?
El res tern del silenci anabolitza l’ombra.
# posted by Manuel Ballester @ de febrer 11, 2023 
