dilluns, de març 27, 2023
Dardànica
Saber i no haver après res, o tard o mai,
veure-hi cegats els ulls al que caldria veure,
ser amb els qui són amb tu, i no ser-hi,
viure entre incerteses més certes ara
que ahir, d’on vens, on vas; però per què
caldrà que s’ho pregunti algú? Passem
pel temps o ens passa, Anquises a l’espatlla
del teucre que es recicla, sense cap fat
ni afrodites d’ai maternal i en vetlla,
més aviat un mil·lisèrrim ble
que una bufera de matèrica arrel apaga.
La llibertat, què és? Som molt més justos
que érem? Al cap de tanta rumiació,
arribem a estimar-nos sense un envà de vidre?
La densitat que s’espera dels anys,
au va, reconeguem-ho, no ens pesa gaire
res, encenalls de circumloquis de nits i graus
i adolescents; tira’n un tros a l’olla.
Tan sols el no-res que, si és, alguna cosa és, o,
l’espetec d’una veu dins del silenci viu.
Mes, tot i ser com som debrissos, ni a un sol dia
nou que ens trobi no li neguem l’oh, la vida que és.
veure-hi cegats els ulls al que caldria veure,
ser amb els qui són amb tu, i no ser-hi,
viure entre incerteses més certes ara
que ahir, d’on vens, on vas; però per què
caldrà que s’ho pregunti algú? Passem
pel temps o ens passa, Anquises a l’espatlla
del teucre que es recicla, sense cap fat
ni afrodites d’ai maternal i en vetlla,
més aviat un mil·lisèrrim ble
que una bufera de matèrica arrel apaga.
La llibertat, què és? Som molt més justos
que érem? Al cap de tanta rumiació,
arribem a estimar-nos sense un envà de vidre?
La densitat que s’espera dels anys,
au va, reconeguem-ho, no ens pesa gaire
res, encenalls de circumloquis de nits i graus
i adolescents; tira’n un tros a l’olla.
Tan sols el no-res que, si és, alguna cosa és, o,
l’espetec d’una veu dins del silenci viu.
Mes, tot i ser com som debrissos, ni a un sol dia
nou que ens trobi no li neguem l’oh, la vida que és.
# posted by Manuel Ballester @ de març 27, 2023 
