dimecres, d’abril 19, 2023

 

Peixos desossats

 

Hi ha joc en el pedaç, fusta, paper,
teixit de carn, ferida oberta, aquí, ara,
o sempre, hi ha recomposició
o un ajuntar-se ara sí, certesa
en dubte així sentida, i és que, també,
ja és detall d’un altre, una: diuen
que la parla és això, parlar sense dir res
de cert, gramàtica no empoderada,
sinó de fora haver, el silenci a la fi i fet,
l’aura dins l’ull, no ho palpis, deixa que el dèbit
n’escrigui l’ordre de defunció, ai,
qui se n’anà, torna?, la devastada
esquena de la còrpora, el ventre enter,
cap dret els guarda?, escolta, què canta
aquest cant, plany, algú, una mort, un dol al llarg
del temps, multiplicat, que, auguren,
s’acaba: el dol?, el temps?, qui ens precedí
ens és i els som, n’hi ha al darrere,
fil que es contrau en mi, etern, perquè, heus aquí,
no hi ha altre temps que aquest present que ens parla,
kairós de crons de suma zero, han estat dits
un cop i un altrecop: el múltiple que es nega
no serà que és un sol i insoluble ara i hi ets,
vençut, guanyat, recuperat, què dius?, i els cossos
on paren? quan els hem arraconat?, 
ignorat el dolor que li és nostre, 
emmudit per la parla de l'altre d'ell mateix, 
al fons de tot, també hi heuen el dret a dir-se,
per què em fas mal?, si hi som comptats:
enllà de dies i anys i eons, si són mil·lenarismes
o la sola escata del peix, diguem
el que diguem, com suggeria qui es dugué a la mort
de pròpia mà no dura més el que dura,
(ens) diem en el llenguatge, no pas per mitjà seu.




Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?