dimecres, de maig 17, 2023
La Humanitat o els humans?
Dels qui ens han dut al món, cert: els millors
són els de cadascú. I els seus. I posa-hi
les mans al foc: els seus dels seus. Que som
a la intempèrie és blat madur; la casa
que ens anomena i arrecera no ens ha, però,
mai abandonat. Som fills de fills; fóra
impossible de remuntar a l’origen, no hi és,
caldria naufragar-nos d’infinit, i hauríem,
potser, de cercar-lo en la fi dels nostres, i
dels temps. Hi ha monstres, esclar, espessos
núvols obscurs llaços enllà; algú
n’assenyalarà els culpables? D’haver-n’hi,
no ho fórem tots, que som tots món?
Les mans de cara avall, ben juntes, duen
abric, fogar; de cara amunt, ofrenen lloc i pau.
Mes ai i sí, hi ha abandonats; què espero
per temperar-los gebre i vent, i les amargues fels?
Origen i final caminen, ben al costat nostre.
[Me han contado que en Nueva York
en la esquina de la calle 26 con Broadway
se pone cada atardecer un hombre
durante los meses de invierno
y, pidiendo a los que pasan,
consigue un techo para que pase la noche
la gente desamparada que allí se reúne.
Con eso no cambia el mundo
no mejoran con eso las relaciones entre los seres humanos
no es ésa la forma de acortar la era de la explotación.
Pero algunos hombres tienen cama por una noche
se les abriga del viento durante toda una noche
y la nieve a ellos destinada cae en la calle.
No abandones el libro, tú que lo estás leyendo.
Bertolt Brecht]
# posted by Manuel Ballester @ de maig 17, 2023 
