diumenge, de setembre 03, 2023
Hebrèuica
Quan la
claror és germen o ni això
del dia que no és encara, i s’obre l’ombra
com una insabuda vallalba esclat,
intacta, res no hi ha, que sigui del sublunar orbe,
impossible o, feta glòria, impenitent,
el cos es redreça obert com si tot fos certesa
de travessa nova o camí immaculat,
tal flocs de solc seminal i etern, cúspide
dotada per a viure i no morir,
i res no hi fa si finalment morim, ja que som àngels
vinguts a cantar un déu que no serà ni és
sense nosaltres ni l’himne que canta
la legió infinita dels àngels que ja han caigut.
del dia que no és encara, i s’obre l’ombra
com una insabuda vallalba esclat,
intacta, res no hi ha, que sigui del sublunar orbe,
impossible o, feta glòria, impenitent,
el cos es redreça obert com si tot fos certesa
de travessa nova o camí immaculat,
tal flocs de solc seminal i etern, cúspide
dotada per a viure i no morir,
i res no hi fa si finalment morim, ja que som àngels
vinguts a cantar un déu que no serà ni és
sense nosaltres ni l’himne que canta
la legió infinita dels àngels que ja han caigut.
# posted by Manuel Ballester @ de setembre 03, 2023 
