dimecres, de desembre 06, 2023
Xeniteia
Els dies no
passen debades, gos,
per més que siguin trànsfugues encinta
d’exili, tot l’aire ja respirat,
la vacil·lació a la veu, com l’embruten
i et manlleven el càvec al redós
de cada crit: el silenci que no l’engendra
i els aücs que suren entotsolats
i immòbils → reboten contra el faralló de roca
els glapits dels cans i els seus ulls,
humits
de tant voler que els reconeguin.
Ben poc demana un gos, tan poc com ho deu fer
un jo menor, en una singularitat de xeniteia.
per més que siguin trànsfugues encinta
d’exili, tot l’aire ja respirat,
la vacil·lació a la veu, com l’embruten
i et manlleven el càvec al redós
de cada crit: el silenci que no l’engendra
i els aücs que suren entotsolats
i immòbils → reboten contra el faralló de roca
de tant voler que els reconeguin.
Ben poc demana un gos, tan poc com ho deu fer
un jo menor, en una singularitat de xeniteia.