divendres, de gener 05, 2024
Αα → Ωω
Aboca’t una mica a la finestra
i contempla el cabal que tan de pressa fuig
sobre els solcs fets per a l’espera passiva,
desenes, cents, milers
de cefalòpodes amb nom i suposats projectes
on consumar-hi la vida i el temps
que els és dat i no és el que es mesura,
sinó el que es viu, i això, esclar, viu
i contempla el cabal que tan de pressa fuig
sobre els solcs fets per a l’espera passiva,
desenes, cents, milers
de cefalòpodes amb nom i suposats projectes
on consumar-hi la vida i el temps
que els és dat i no és el que es mesura,
sinó el que es viu, i això, esclar, viu
de l’estremir de coses, fronts, molècules,
en les deus sense ferida evident
encara, però que han d’esqueixar-se
i doldre en la paraula i en el crit
dins els cossos de carn, perquè no és res d’altre,
la vida, que el plor que ens hi du i el que fa
que es dissolguin els mol·luscs en éssers que estimen.
en les deus sense ferida evident
encara, però que han d’esqueixar-se
i doldre en la paraula i en el crit
dins els cossos de carn, perquè no és res d’altre,
la vida, que el plor que ens hi du i el que fa
que es dissolguin els mol·luscs en éssers que estimen.
# posted by Manuel Ballester @ de gener 05, 2024 
