dimecres, de gener 10, 2024
Memoranda (cendres i diamants)
Vaig néixer i créixer en la longa noite da pedra del
poeta gallec: una estesa de cendra rere l’incendi dels del feix, però amb
espurnes cada cop més vives. Hi he vist dirigents condemnats a mort,
supervivents, plorar, abraçant per primer cop les seves dones; líders d’importantíssimes
lluites obreres botant de tremolor sobre
el seient del cotxe que els duia a l’horror de Laietana; un destacat i represaliat
líder del tèxtil jugant amb una pistola com una criatura amb la seva joguina;
una altra líder del tèxtil donant-ho tot i donant-se perquè el Crist en què
creia era, i només era, l’altre que estava sofrint; un dels més
representatius lluitadors d’una ciutat eminentment obrera, detingut, represaliat
i estossinat un cop i un altre, respondre (preguntat si això no el preocupava):
jo no penso en aquestes coses, i no hi havia mentida; una joveníssima dirigent
estudiantil massacrada a cops en declarar haver nascut, per pura xiripa
històrica, a Moscú; una empresonada eixida després de vint-i-dos anys, amb la
pell transparent com de paper de ceba, tornant a lluitar l'endemà mateix per a un món millor.
Cap d’ells no serà present en cap pàgina dels llibres d’història
ad hoc, però en el gran llibre de la vida són els diamants que donen sentit a
la cendra habitual.
