dimecres, de gener 31, 2024
Memoranda (pensar en un esbarzer de preguntes)
Com a bon amant de la muntanya, al llarg de la vida he
tingut ocasió, de manera volguda o per accident, de fer bivacs. N’he fet a
molts diferents llocs, des d’un terrat o un vagó de tren abandonat fins a la
vora d’una autopista a Europa o els més de dos mil metres del coll del
Mulleres. Sovint, he fet nit en refugis.
En tots els casos, he passat llargues estones contemplant cels estelats, amb la
sensació intensa de formar part d’alguna cosa més gran i viva: què és aquesta immensitat que veus?, aquesta infinitud d’astres, milions, bilions?, quin és el
sentit de tanta bellesa i complexitat, del tot innecessàries?, per què, els
éssers humans, no podem deixar de preguntar per què?, o per a què?
[Fa poc he llegit que el nombre màxim d’estels que podem
veure és tan sols d’uns cinc mil en total. Tan limitats som.]
