diumenge, de febrer 04, 2024

 

Ø → ∞


Diem el que diem, l’oral,
l’escrit, els altres codis útils;
som certs de dir
el que hem volgut dir, la paraula
el ser mateix que pensa, no
hi falta res del que els mots buiden.
Però ens cauen les dents; la sang
informa que és informe
el seu eritròcit volum; la pensa fa
abans d’evocar-ho a la boca.
I és que no es pot,
en aquest món de blaus intel·ligibles,
clamar sense asservir-se al verb.


 


Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?