dilluns, de febrer 26, 2024
Logos de carn
Què triga un ésser, un bípede
consciència i cap alçats,
de sabuda mort reeixida, mai llunya,
viva d’ençà que neix,
què triga, el no i el sí a aprendre
i que és aquest i l’altre i l’instant, justament
aquell, l’imprevisible, el que era
l’avantguarda del que vingué després,
també tan decisiu alhora, l’instant que prometia
obrir-te en canal al que ara i aquí
escrius i potser penses, l’ull que rebenta
a la claror, a veure-hi, a haver-te de dir,
ja tan tard, tan de posta, que fou ceguesa
el temps del doble de la meitat,
què triga, bretxa desorbitada, en tu quimera,
si ja sabies fi tan cert,
si ja et fou dit que viure és veure-hi
i esbatre’s contra les cataractes del no,
què triga, un ésser dat al balç a assabentar-se’n?
No és res el temps; unes busques, uns flats.
S’esqueixa el fons del fons de carn, i els ulls es baden.
consciència i cap alçats,
de sabuda mort reeixida, mai llunya,
viva d’ençà que neix,
què triga, el no i el sí a aprendre
i que és aquest i l’altre i l’instant, justament
aquell, l’imprevisible, el que era
l’avantguarda del que vingué després,
també tan decisiu alhora, l’instant que prometia
obrir-te en canal al que ara i aquí
escrius i potser penses, l’ull que rebenta
a la claror, a veure-hi, a haver-te de dir,
ja tan tard, tan de posta, que fou ceguesa
el temps del doble de la meitat,
què triga, bretxa desorbitada, en tu quimera,
si ja sabies fi tan cert,
si ja et fou dit que viure és veure-hi
i esbatre’s contra les cataractes del no,
què triga, un ésser dat al balç a assabentar-se’n?
No és res el temps; unes busques, uns flats.
S’esqueixa el fons del fons de carn, i els ulls es baden.
# posted by Manuel Ballester @ de febrer 26, 2024 
