dimecres, de març 20, 2024

 

Erlebnis

 

Somiava. Ella era viva,
molt poc abans
que ja no hi fos. Li deia
el que l’hi hauria d’haver dit
a les hores. Ella m’abraça  
sense mot més. S’entén,
em perdonava.
El perdó és d’aquest pòsit: l’infinit.
Ja puc morir. I viure. 




Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?