Atzabeja

Aquest és un país de dies llargs, clars i blaus banals de tan blaus. En les meves caminades solitàries per la muntanya, hi ha sempre un moment en què m’aturo sotraguejat de sobte per una sensació intensíssima de presència, la Glòria, una mena d’onada que m’enlluerna i sobreïx. No és sols la plenitud, tan assequible també com escassa, és com si l’hi ha del món es condensés de cop en un punt del qual ets una part o, encara més, l’habites. Alguna cosa a veure, de resquitllada fos, amb el que suggeria Merton quan parlava d’aigües que ens sumeixen, o el meandre matèric del  quedeme y olvideme  /  cesó todo y dejeme  del dels càntics i la nit.  

# posted by Manuel Ballester @ de març 06, 2024