dissabte, de juny 15, 2024
... / ...
Quan al llit només hi havia el teu cos,
tan sol, tan teu com era abans,
oberta la finestra perquè et vetllés el món,
la molecular solidesa
d’un aquí increïblement mut
que durant seixanta-nou anys et portà en braços,
avara dida, indiferent
a l’estrassa del que es fon i era,
el quarto ple tan buit, l’inic
cop real, i ara cerca, regira-ho tot, cap rastre
viu de tu hi resta, aquest cos sol, pesant,
la llar d’arrecerar-m’hi
amb fe de carbonari. No
apel·laré al mite, als qui m’esperen una passa
rere el llindar → ens basti haver viscut amb el cor net.
tan sol, tan teu com era abans,
oberta la finestra perquè et vetllés el món,
la molecular solidesa
d’un aquí increïblement mut
que durant seixanta-nou anys et portà en braços,
avara dida, indiferent
a l’estrassa del que es fon i era,
el quarto ple tan buit, l’inic
cop real, i ara cerca, regira-ho tot, cap rastre
viu de tu hi resta, aquest cos sol, pesant,
la llar d’arrecerar-m’hi
amb fe de carbonari. No
apel·laré al mite, als qui m’esperen una passa
rere el llindar → ens basti haver viscut amb el cor net.
# posted by Manuel Ballester @ de juny 15, 2024 
