divendres, d’agost 23, 2024
Addenda
Tot regalima per la canonada
del temps, ara ja es pot dir, quan els últims
plecs, desdoblats, s’escorren. Llargues
les incomptables hores; el total curt.
La claror es lleva, justa: il·lumina, i ho sembla,
el cos de cadascú i les cases del cor,
però als qui més estimava els fou sostreta
d’avara infatuosa agulla o inic
fer-se present del que es reclou misteri,
abans del cop de campana reglat.
M’he quedat sol. No és pena, és por o boira
d’haver de néixer una vegada més.
Saber-ho: els ulls no s’afuen per tanta
viscuda mort, i que no és marra mai l’incert
haver-se en dubte sobre haver-hi fons o mots o metes.
del temps, ara ja es pot dir, quan els últims
plecs, desdoblats, s’escorren. Llargues
les incomptables hores; el total curt.
La claror es lleva, justa: il·lumina, i ho sembla,
el cos de cadascú i les cases del cor,
però als qui més estimava els fou sostreta
d’avara infatuosa agulla o inic
fer-se present del que es reclou misteri,
abans del cop de campana reglat.
M’he quedat sol. No és pena, és por o boira
d’haver de néixer una vegada més.
Saber-ho: els ulls no s’afuen per tanta
viscuda mort, i que no és marra mai l’incert
haver-se en dubte sobre haver-hi fons o mots o metes.
# posted by Manuel Ballester @ d’agost 23, 2024 
