Atzabeja

De Gombrèn a Sant Jaume hi ha una feinada amb goig i repicó, hores d’anada i tornada, un fort desnivell, suor dessuada al sol i vessades amples als ulls. Ella venia amb mi, o jo anava amb ella. Anàvem. Érem. Dies de presència i glòria. Justifiquen una vida? Potser no. Potser no n’hi ha prou. Però ella era viva, i això, aleshores, ja al nostre capaltard, bastava. En mi, roman com una roca sòlida on assentar-se quan es contempla tot.  

# posted by Manuel Ballester @ d’agost 15, 2024