dimecres, de setembre 18, 2024
Ofídia
Hi ha claror a llevant,
sempre hi ha claror a llevant
per més que no la veiem
als ulls, els ulls,
els nostres preciosíssims ulls,
són hostes o hostatges
d’espesses i feixugues ones
de llum, no hi veuen
com hi pot veure, diguem, un cos
que se sap la cara de l’envés
del que hi veu més.
Compte, una paraula
és una descàrrega intensa
de claror, sí, però el cos
ha de pair-la com a filla putativa seva,
perquè la claror, aquesta, aquesta,
és l’àspid
que ens mossega i diu: mireu-me,
sóc final, fi i començament.
sempre hi ha claror a llevant
per més que no la veiem
als ulls, els ulls,
els nostres preciosíssims ulls,
són hostes o hostatges
d’espesses i feixugues ones
de llum, no hi veuen
com hi pot veure, diguem, un cos
que se sap la cara de l’envés
del que hi veu més.
Compte, una paraula
és una descàrrega intensa
de claror, sí, però el cos
ha de pair-la com a filla putativa seva,
perquè la claror, aquesta, aquesta,
és l’àspid
que ens mossega i diu: mireu-me,
sóc final, fi i començament.
# posted by Manuel Ballester @ de setembre 18, 2024 
