dissabte, d’octubre 26, 2024
Nu
Hi ha quartos despulls de tot,
fins si són plens, de coses. Hi entren
clarors, vents, grisalles, ensurts
de crits, res que els absolgui
del furt salvatge i real
de la mort. Són buits. Buida
la plenitud. ¿Pot, el que
a pes de consciència pròpia fou viu,
deixar de ser? El cor, coragre,
bat i bat, i, per més que l’ull no hi sigui,
hi veu. La conya del record és verda
i la devorà un bou.
fins si són plens, de coses. Hi entren
clarors, vents, grisalles, ensurts
de crits, res que els absolgui
del furt salvatge i real
de la mort. Són buits. Buida
la plenitud. ¿Pot, el que
a pes de consciència pròpia fou viu,
deixar de ser? El cor, coragre,
bat i bat, i, per més que l’ull no hi sigui,
hi veu. La conya del record és verda
i la devorà un bou.
# posted by Manuel Ballester @ d’octubre 26, 2024 
