dimarts, d’octubre 15, 2024
Rerum natura
Un enfilall llarguíssim de formícids
s’alça, vés a saber com,
fins a l’estrènye’t i obre’t inexhaurible
d’un cor. Un cor no és res, milions
bateguen l’un al costat de l’altre
sense que n’hi hagi cap que de reüll
els miri o ni tan sols hi pensi.
Els formícids no són sedejats de sang,
és com si recollissin, intactes,
les venes d’algun hipostasiat amor
i se les enduguessin als caus,
no per delit de les coses humanes,
sinó per dotar els qui vénen de llengües
més saboroses que les del terra ras.
s’alça, vés a saber com,
fins a l’estrènye’t i obre’t inexhaurible
d’un cor. Un cor no és res, milions
bateguen l’un al costat de l’altre
sense que n’hi hagi cap que de reüll
els miri o ni tan sols hi pensi.
Els formícids no són sedejats de sang,
és com si recollissin, intactes,
les venes d’algun hipostasiat amor
i se les enduguessin als caus,
no per delit de les coses humanes,
sinó per dotar els qui vénen de llengües
més saboroses que les del terra ras.
# posted by Manuel Ballester @ d’octubre 15, 2024 
