diumenge, de novembre 10, 2024
∞
Tomba el dia. Se sap perquè
la claror ja no és tan clara,
diríeu meteors de tendó i pell
que a cops de jo i de sang
la sostenien. Tomba
el viatge. Així, mirat de prop,
no ha estat curt, i hi ha hagut pèrdues
i guanys: els guanys mai no són prou;
les pèrdues són sempre massa.
Té quin sentit, la mort? Vivim
arrapats a cada paraula que suma
i a cada cos que obre canals
a la frontera: no hi ha
cap jo si no hi ha un tu, un
nosaltres que els justifiqui i sigui:
el jo mor; el nos-altres
fa que alguna cosa s’obri, i a força
de ser res i doncs no ser perible,
espiri sèu d’infinitud.
la claror ja no és tan clara,
diríeu meteors de tendó i pell
que a cops de jo i de sang
la sostenien. Tomba
el viatge. Així, mirat de prop,
no ha estat curt, i hi ha hagut pèrdues
i guanys: els guanys mai no són prou;
les pèrdues són sempre massa.
Té quin sentit, la mort? Vivim
arrapats a cada paraula que suma
i a cada cos que obre canals
a la frontera: no hi ha
cap jo si no hi ha un tu, un
nosaltres que els justifiqui i sigui:
el jo mor; el nos-altres
fa que alguna cosa s’obri, i a força
de ser res i doncs no ser perible,
espiri sèu d’infinitud.
# posted by Manuel Ballester @ de novembre 10, 2024 
