dimecres, de novembre 20, 2024
Perboca
La tardor s’atarda, fa anys
que se sent a dir, i dir, en éssers humans,
té sempre pòsit de veritat perboca,
sigui o no sigui, segons mesura,
cert. Diem tardor, i volem dir
canvi, pas de possibilitat exhausta
a una d’embastada encara:
¿d’on surt l’espurna que principia un mon
si no del misto impossible
que, no sent res, fa
que tota aquesta vida sigui? La vida
no és ningú de dalt o baix, sinó
la mà nua que empesa per un vol que tot ho ocupa
sense que res ocupi, ens bat a tort i a dret.
que se sent a dir, i dir, en éssers humans,
té sempre pòsit de veritat perboca,
sigui o no sigui, segons mesura,
cert. Diem tardor, i volem dir
canvi, pas de possibilitat exhausta
a una d’embastada encara:
¿d’on surt l’espurna que principia un mon
si no del misto impossible
que, no sent res, fa
que tota aquesta vida sigui? La vida
no és ningú de dalt o baix, sinó
la mà nua que empesa per un vol que tot ho ocupa
sense que res ocupi, ens bat a tort i a dret.
# posted by Manuel Ballester @ de novembre 20, 2024 
