dimecres, de febrer 19, 2025
Mandala
Quan arribi la mort, hi haurà què
a l’altre cantó? No dic un Déu,
això no ens fóra possible saber-ho
ni si hi poséssim de penyora
el cor. Parlo dels meus, dels que amb mi
caminaren, a cop d’amor de vegades
i de vegades de pors. Se sap, ¿qui
arriba enlloc a força de rumiar-hi? Podria
al capdavall solament ser, el que vull,
no perdre la mà que em falta o, sense sang,
haver-ne una de meva. La mort, aquest caragol
de lentitud Guinness, no et deixa endur res:
el que hi fou no t’és, tu ja n’ets fora.
Interrogació:
Es pot fondre, per complet i sempre,
el que tan viu hi hagué en mot, hora i espai?
a l’altre cantó? No dic un Déu,
això no ens fóra possible saber-ho
ni si hi poséssim de penyora
el cor. Parlo dels meus, dels que amb mi
caminaren, a cop d’amor de vegades
i de vegades de pors. Se sap, ¿qui
arriba enlloc a força de rumiar-hi? Podria
al capdavall solament ser, el que vull,
no perdre la mà que em falta o, sense sang,
haver-ne una de meva. La mort, aquest caragol
de lentitud Guinness, no et deixa endur res:
el que hi fou no t’és, tu ja n’ets fora.
Interrogació:
Es pot fondre, per complet i sempre,
el que tan viu hi hagué en mot, hora i espai?
# posted by Manuel Ballester @ de febrer 19, 2025 
